OPINIÓ Jordi Goula Economista @jordigoula EL BENESTAR D’UN CATALÀ NO HA MILLORAT DEL 2000 ENÇÀ Des de fa un temps, a Catalunya i a l’Estat d’aquest indicador ens ajuda a valorar l’evolució del poder espanyol, els governs respectius estan molt adquisitiu real de la població, i resulta que es troba estan- cofois perquè el creixement de l’economia és cat a nivells de fa un quart de segle. Aquesta sí que és una més fort que a la resta de la zona euro. L’any sorpresa! I desagradable. 2024, a Catalunya hem crescut un 3,6%; a tot A més, Catalunya ha divergit encara més del nucli eu- l’Estat, un 3,2%, i a la Zona Euro, un 0,7%. És habitual llegirropeu segons aquest concepte, en comparació amb el PIB titulars que expliquen que anem molt millor que Europa i per capita, fins a situar-se en un 85% de la UE-5 el 2022. que creixem a un ritme quatre o cinc vegades més ràpid. Si Després, avança una mica més i les dades encara són pit- ens centrem en les mesures habituals de comparació, com jors, si es té en compte el cost de l’habitatge. I, tot s’ha de ara el PIB, no hi ha res a dir, però si hi aprofundim una dir, els indicadors de sostenibilitat i salut milloren una mica, ens adonem que no sempre n’hi ha prou amb un sol mica la bretxa amb Europa. indicador per definir el grau de benestar d’una En definitiva, resulta que tenim el mateix benestar que col·lectivitat. A finals de març ens ho demostrava la l’any 2000. Què hem fet aquests anys, doncs? O millor dit, Cambra de Comerç de Barcelona en presentarEls què no hem fet durant aquests anys per millorar el nostre indicadors de progrés i benestar. Es tracta d’un instrument, benestar real, la qual cosa ens ha allunyat d’Europa? Sen- creat el 2021, per analitzar i valorar l’evolució dels nivells se discutir la seva importància, la Cambra conclou que el de benestar a la societat catalana, més enllà del PIB. PIB no és l’únic indicador útil per avaluar l’evolució del El que diuen és que, tot i que el PIB català està creixent benestar individual i col·lectiu, compatible amb la sos- molt per sobre de la mitjana europea, aquest bon resultat tenibilitat ambiental. Per això, les polítiques públiques no es tradueix de la mateixa manera en millores del ben- haurien de tenir una visió estar efectiu de la població. Així, entre el 2000 i el 2024, més multidimensional dels el PIB català ha augmentat en termes reals un 48,9% factors que impacten sobre el acumulat, però en canvi el PIB per habitant ho ha fet tres benestar real de les persones vegades menys (14,7%) durant el mateix període. Vet aquí i prioritzar les seves accions una primera sorpresa. en conseqüència. Sembla clar A més, resulta que el PIB per capita de Catalunya ha que, fins ara, no ho han fet. l anat divergint a la baixa, des de nivells propers a la mit- jana de les cinc principals economies de la Unió Europea (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica = UE-5) abans de la crisi del 2008 fins a situar-se per sota del 90% d’aquesta mitjana el 2023. I per què aquesta baixada? Doncs perquè reflecteix tant una productivitat més baixa del treball com un descens en el percentatge de perso- nes en edat de treballar respecte de la població total a conseqüència de l’envelliment demogràfic. L’estudi continua fent pas- sos i centrant el concepte de benestar, el primer dels quals és el càlcul de la renda dis- ponible per capita. L’anàlisi © Getty images Maig-juny 2025 Theknos 5