A més, per a Barbany, tenir una for- parar de qualsevol manera”, subratlla mació en química és important quan Barbany, que posa com a exemple els es tracta de reciclatge, perquè hi ha envasos, que tenen diferents com- molts processos químics que cal tenir ponents, com ara els tetrabrics, que en compte. també disposen d’una fina làmina “Els materials són compostos molt d’alumini. “Actualment, s’està recu- complicats de reciclar, no els pots se- perant la fracció de paper, però no es troba una solució pràctica per poder separar i reciclar la resta de compo- nents. També passa el mateix amb CAL APLICAR LA els plàstics que estan molt degradats després d’haver passat per diversos Escola Marina. NORMATIVA DE MEDI processos. Perden qualitat, no servei- En aquest sentit, Hernández posa AMBIENT, PERÒ TAMBÉ xen i no es poden reciclar”, explica.Al seu parer, és un sector amb una com a exemple una feina recent de D’ALTRES SECTORS, “gran necessitat de gent formada”, mo- què se sent orgullós: va aconseguir lallicència ambiental per a una residèn-COM LA CLIMATITZACIÓtiu pel qual, reclama, “caldria una bran-ca dins de l’enginyeria tècnica enfocada cia per a nens amb paràlisi cerebral de O PRODUCTES QUÍMICSen concret al medi ambient”. l 3 a 18 anys. “Vam estar fent canvis per adaptar les instal·lacions a les seves necessitats. Són centres que funcio- nen amb subvencions i tenen recursos José Luis Hernández, escassos. Va ser una feina molt gratifi- col·legiat: 19.626 / Eningyer tècnic industrial. cant”, confessa aquest col·legiat. Especialitat Electrònica Sovint, incideix, “quan es parla de llicència ambiental sembla que no- “El repte és quadrar els més apliqui a medi ambient, però no fa referència només a temes químics, desitjos del client amb les normatives” sinó que qualsevol tipus d’activitat requereix una llicència ambiental, Després d’estudiar Enginyeria Tècnica Industrial amb especialitat en encara que pugui tenir més o menys Electrònica, José Luis Hernández no tenia gaire clar a què es volia dedicar. Va afectació al medi ambient”. Des de passar per una enginyeria que treballava per a Endesa i després va saltar a perruqueries fins a discoteques, i fins una consultoria ambiental, Geoclimed. Va ser allà on va entrar per primer cop i tot els cementiris, en necessiten una. en contacte amb les llicències ambientals. La seva feina consistia a legalitzar Al seu parer, fer el projecte —“quan activitats per a tot tipus de clients, des de fruiteries fins a restaurants. tens experiència”— és relativament “En vaig anar aprenent sobre la marxa, era totalment autodidacte”, senzill, en comparació a certificar-lo, recorda Hernández, que destaca que “aquest tipus de feina requereix que “és el més complicat”, deixar-lo dominar moltes normatives per poder-les aplicar. Els temes són molt a punt perquè pugui començar a fun- variats, des de prevenció d’incendis fins a residus, medi ambient, sanitat, cionar. etc., i cada administració local té les seves particularitats.” L’experiència en aquella consultoria petita li va servir per permetre FORMACIÓ DES DEL COL·LEGI reunir els coneixements necessaris per passar a una enginyeria més gran, Un dels punts clau d’aquest perfil és ATIG BCN Enginyeria, on va estar tretze anys i va acabar de formar-se en que l’enginyer ha de conèixer les dife- aquest àmbit. “Em va semblar interessant perquè em permetia aprendre rents normatives que cal aplicar, a les més”, valora. Ara ja fa prop de tres anys i mig que treballa a Escoda i quals sovint s’afegeixen les particula- Associats, una enginyeria de Barcelona on ocupa el càrrec de cap del ritats de cada ajuntament. En aquest departament de Producció de Projectes. sentit, tot i que molts col·legiats són “És una feina molt transversal, ja que cal que apliquem moltes autodidactes, ENGINYERS BCN ofe- normatives diferents que s’han de complir de manera conjunta”, reix una formació de postgrau i un afirma Hernández, per a qui la part més gratificant de la seva feina màster en legalització d’activitats. és el fet d’ajudar els clients. “T’arriba un client que vol muntar un “Tot i que puguis formar-te a par- magatzem logístic i posar-hi quatre baldes, però l’Ajuntament tir de l’experiència treballant en li demana adequar la nau, la llicència d’activitats i moltes altres l’empresa, aquesta formació és molt coses”, relata, i confessa que li resulta gratificant poder “resoldre interessant, perquè ofereix el conei- els problemes dels clients i trobar les solucions més adequades xement de base per a tot, des de les i senzilles”. És, de fet, el gran repte a què s’enfronten: “Quadrar normatives fins a les lleis ambientals els desitjos, les il·lusions i les necessitats dels clients perquè tot del Govern català, els decrets, etc. Et s’ajusti a les normatives que cal aplicar, intentant reduir-ne el cost donen els fonaments d’aquest nego- econòmic”. ci”, apunten els dos col·legiats. Maig-juny 2025 Theknos 17 staicossA i adocsE © sotoF ANOSREP AREMIRP NE