planeta, però que, en gairebé tots els ES TROBEN A TOT EL casos, es presenten “en petites con- PLANETA EN PETITES centracions, de forma molt dispersa, CONCENTRACIONS LLISTA DE de manera que l’extracció és difícil i TERRES RARES cara”. Fins ara, bona part de les terresrares s’han aconseguit en explotaci-DE DIFÍCIL I COSTOSA ons mineres l’objectiu principal de EXTRACCIÓ Nom de l’element (nombre les quals era obtenir recursos més co- atòmic i símbol químic) i muns, com, per exemple, el coure. A la principals utilitats actuals: Xina, el 94% de les terres rares extre- gascar. En aquest Mapa d’impactes • Escandi (21, Sc): tes fins ara provenen de jaciments de i conflictes de les terres rares s’expli- aliatges lleugers d’alumini. bastnäsita (un mineral que conté ceri, quen 28 conflictes socioambientals • Itri (39, Y): una de les terres rares). per l’extracció, el processament i el làsers i superconductors. Carbonell recorda, d’altra banda, reciclatge d’aquests metalls. • Lantà (57, La): que la Xina és líder mundial en terres La Xina, Xile, el Brasil, Finlàndia, bateries niquel-metall. rares, no només pels recursos exis- Groenlàndia, l’Índia, Kenya, Mada- • Ceri (58, Ce): tents al seu territori, sinó perquè, gascar, Malàisia, Malawi, Myanmar, colorant vidres i ceràmiques. amb una particular visió de futur, ha Nova Zelanda, Noruega, Espanya, els • Praseodimi (59, Pr): adquirit o participa en explotacions a Estats Units i Suècia són els escenaris imants permanents. molts països d’Àfrica i Sud-amèrica, d’aquests conflictes. • Neodimi (60, Nd): on l’extracció d’aquests preuats ele- En el cas d’Espanya, un dels dos imants permanents. ments és molt més fàcil, “perquè no conflictes assenyalats en aquest mapa • Prometi (61, Pm): hi ha regulacions tan estrictes [pro- i informe és a Campos de Montiel bateries nuclears. tectores del medi ambient] com a la (Ciudad Real), amb el Proyecto Mas- • Samari (62, Sm): Unió Europea o als Estats Units”. tamulas, que lidera la multinacional imants permanents. L’impacte ambiental és, de fet, un Quantum (amb participació de Suècia • Europi (63, Eu): dels problemes que s’han de consi- i Finlàndia) per a l’extracció de terres làmpades, pantalles de raigs X. derar en l’extracció de les terres ra- rares, i que ocuparia 240 ha actual- • Gadolini (64, Gd): res, atès que cal moure i tractar grans ment dedicades a l’agricultura. làser, captura de neutrons. quantitats de roques i minerals per D’altra banda, també a Espanya, • Terbi (65, Tb): làser, làmpades. aconseguir aquests metalls d’utilitat veïns i grups ecologistes s’oposen al • Disprosi (66, Di): en noves tecnologies. projecte d’extracció de terres rares imants permanents, làser. a Monte Galineiro (Galícia) en una • Holmi (67, Ho): CONFLICTES AMBIENTALS zona situada entre Vigo i Gondomar, làsers quirúrgics d’infrarojos. Un dels principals treballs duts a ter- on un informe inicial del Col·legi • Erbi (68, Er): me arreu del món per analitzar els Oficial de Geòlegs de Galícia (ICOG) làsers, amplificadors de fibra òptica. conflictes ambientals generats per la assenyalava que hi podria haver re- • Tuli (69, TM): mala gestió en l’extracció de terres ra- cursos per a l’extracció anual de fins raigs X, superconductors. res ha estat elaborat per l’Observatori a 3.000 t de terres rares, segons dades • Iterbi (70, Yb): del Deute en la Globalització, en col- d’aquest mapa coliderat per l’Institut làsers, rellotge atòmic. laboració amb l’Enviromental Justice de Ciència i Tecnologia Ambientals de • Luteci (71, Lu): tomografia per Atlas de l’ICTA-UAB, l’Institute for la Universitat Autònoma de Barcelo- emissió de positrons. Policy Studies i CRAAD-OI Mada- na (ICTA-UAB). l crítics a les serralades costaneres diferents punts de Catalunya es troba Aquesta iniciativa ha aconseguit un catalanes”, i a la llista de “minerals encara en execució. dels ajuts econòmics del programa crítics” s’inclouen les terres rares. Horizon Europe de Recerca i D’altra banda, la Direcció General RECUPERAR MINERALS Innovació, dins de la convocatòria d’Indústria (departament d’Empresa) va L’estudi més esperançador en Marie Curie Doctoral Network (MSCA- encarregar l’estiu del 2024 la recollida aquesta matèria, però, és el titulat DN). Com el nom indica, l’objectiu del i anàlisi de 720 mostres de materials Recursos minerals crítics procedents projecte no és obrir noves mines, sinó de mines clausurades de Catalunya del tractament i valoració d’estèrils i recuperar minerals i elements com i runams miners per determinar si runams miners des d’una perspectiva les terres rares presents en runams i existeixen en aquests punts restes d’economia circular, coliderat estèrils (deixalles) de mines antigues aprofitables d’alguns dels considerats per l’Escola Politècnica Superior o fora de servei, una proposta que per la Unió Europea com a minerals d’Enginyeria de Manresa, de la UPC encaixa en la doble necessitat de crítics, entre ells les terres rares. L’estudiManresa, altres entitats universitàries desenvolupament tecnològic i d’aquestes mostres, recollides a i empreses de quatre països europeus. protecció del medi ambient. Maig-juny 2025 Theknos 43