EN PORTADA La smartcity implica una transformació urbana que requereix la participació de la ciutadania comunitats sostenibles que no han de ser necessàriament urbanes, poden ser periurbanes o rurals.” Vilariño fa referència també a la transformació demogràfica provo- cada per les migracions de zones ru- rals a zones urbanes. Considera que Dins el projecte municipal BotNet ha començat a funcionar a Barcelona el robot Ona, un la tecnificació de les zones rurals vehicle elèctric autònom de repartiment de paqueteria a distàncies curtes. pot contribuir, justament a millorar el control dels residus, la gestió efi- cient i en xarxa dels recursos de tota mena i d’un sentit cooperatiu, on la smart cities, així com el paper que hi cia artificial (IA) és l’acceptable en una producció agrícola i ramadera són té l’enginyeria de l’àmbit industrial. biblioteca en transformació. clau. Tot plegat, per pal·liar els efectes Es tractava del programa BiblioLab, d’aquesta transformació demogràfica. PARTICIPACIÓ CIUTADANA una col·laboració amb la Xarxa de Bi- Així doncs, la smart city és un con- Hi ha molts modes de participació ciu- blioteques Municipals de la Diputació cepte que creix i arriba molt més tadana, però Vilariño pren l’exemple de Barcelona que és la primera aposta enllà de les eines tecnològiques “in- del fil iniciat amb l’anomenat Living “post-Gutenberg” de veure com es po- tel·ligents”, perquè aquestes s’han de Lab (laboratori viu). És a dir, un espai den obrir els arxius físics i posar-los gestionar d’acord amb les necessitats de ciència ciutadana en què es produ- en correspondència amb els arxius de la ciutadania, i també arriba més eix innovació amb l’ajuda directa de la digitals. Acabat el pilot, que va durar enllà dels límits físics de les ciutats, ciutadania. En un cas concret, en van del 2015 al 2020, ara estan treballant perquè és aplicable a entorns rurals. introduir un a la biblioteca del barri en el context d’ExperimentAI, on En aquest article es tracten algunes de Volpelleres, a Sant Cugat del Vallès, porten tecnologies a les biblioteques de les claus i de les innovacions més en el marc d’un pilot de cinc anys amb públiques en sessions de cocreació per recents que s’entenen dins de les l’objectiu d’explorar quina intel·ligèn- discutir l’impacte de la mobilitat autò- noma, les imatges mèdiques, la biome- tria... Per a Vilariño, un terme cabdal és LA PREOCUPACIÓ AMBIENTAL el codisseny d’aquests processos amb els ciutadans: “Les biblioteques són un exemple de com infraestructures que Tot i la reducció d’emissions, l’extracció de materials com el liti per fer les ja tenim a la ciutat es poden reaprofi- bateries elèctriques genera un fort impacte ambiental i social, com han tar en el concepte de smart cities”. estudiat organitzacions com l’Observatori del Deute en la Globalització, Una altra possibilitat de camp de que ha analitzat les dinàmiques globals generades per la transició a les proves o Living Lab és buscar “petites renovables a les mines, les fàbriques i les botigues. ciutats” sigui per mida o per efímeres, En aquesta línia, Marta Milán, col·legiada i gerent de muntatge ML2 a la com ara un campus universitari o un plataforma A Seat-Cupra, destaca que s’estan buscant nous materials, i que festival de música. “Tant un campus, les bateries evolucionen molt ràpidament: “És cabdal també perquè algun com el de la UAB, com un gran esdeve- dia tindrem mancança de materials”. Per això, Milán proposa l’economia niment musical, com el festival Cruï- circular, la recuperació de materials o l’adaptació de vehicles de combustió lla, són un bon camp de proves perquè en elèctrics com a resposta. Una tercera mesura, però, que no seria tan tenen reptes particulars de logística, rendible per a la indústria. alimentació, moviment de gent, etc., D’altra banda, la intel·ligència artificial implica una despesa energètica que es poden resoldre amb conceptes important, entre altres elements, per la quantitat d’aigua que es necessita de smart city”, aclareix. per a la refrigeració de les computadores. Una de les possibilitats que planteja Vilariño és dissenyar algoritmes amb més eficiènciaen PLACES, JARDINERIA I memòria i consum de recursos, entre altres millores; però recorda que un IL·LUMINACIÓ QUE S’ADAPTA superordinador “sempre està al 100%, independentment decom es faci Si edificis públics com les bibliote- l’algoritme” i, per tant, considera que el consum total noes reduiria. ques poden ser camps vius de proves, podem sortir al carrer i trobar-ne al- 30 Theknos Gener-febrer 2025