da per ser ampliada i duplicar-ne la capacitat. I això és el que va succeir EN SEGONS arran de la sequera dels anys 2007 i 2008, quan la dessalinitzadora va pas- sar als 20 hm³ actuals per tal de poder aportar més aigua a l’àrea metropoli- Marc Serra tana de Barcelo- i Solé na a través de la En el futur connexió amb la President delegat de potabilitzadora pròxim serà l’Àrea d’Acció Climàtica del Ter de Car- i Transició Energètica dedeu i reduir difícil obtenir la de la Diputació de d’aquesta mane- quantitat d'aigua Barcelona ra les extracci- ons d’aquest. En necessària, paral·lel, també i caldran ADAPTAR-NOS A LA SEQUERA es va posar en AMB UNA XARXA MÉS FICIENT marxa la ITAM delLlobregat, que va solucions Aquests dies s’està parlant molt de grans inversions entrar en funci- d'enginyeria en dessaladores per obtenir aigua potable. La situació onament el 2009amb una capaci-per obtenir-ne d’emergència fa que sigui segurament quelcom inevitable.Però aquest debat no ens hauria de distreure del compromís tat per generar més i de qualitat per una gestió eficient d’aquest recurs tan preuat. 60 hm³ d’aigua Si analitzem la realitat a casa nostra veiem com l’ús per a consum a eficient dels recursos hídrics a les ciutats amb sistemes l’any, una quantitat que equival, se- d’aigües regenerades o sòls drenants per poder captar gons dades de l’Ens d’Abastament l’aigua de pluja és avui una política encara incipient que d’Aigua Ter-Llobregat, a tractar 2 m³ no està prou estesa a la majoria dels municipis. I on tenim d’aigua per segon, i que la va conver- segurament més deures és en el marge de rendiment de les tir en aquell moment en la planta més xarxes d’abastament urbanes. gran d’Europa per a abastament urbà. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, el rendiment mitjà de la xarxa d’abastament als municipis COM FUNCIONA catalans és del 75%. O el que és el mateix, en plena La ITAM de la Todera capta l’aigua a emergència per sequera tenim encara un 25% de pèrdues. partir d’una presa oberta, una ca- El sistema tarifari actual és pervers, ja que incentiva les pèrdues: tota aquella aigua que es perd no només es pot facturar a una ciutadania que no l’ha consumit sinó que a més se li pot imputar un marge de benefici. No és La dessalinitzadora del Llobregat va d’estranyar doncs que ciutats com Manresa o el Prat de entrar en funcionament el 2009 amb Llobregat —amb gestió pública de l’aigua— hagin assolit una capacitat per generar 60 hm³, la rendiments del 90%, una millora de 15 punts respecte a la més gran d’Europa per a l'abastament mitjana molt rellevant. urbà en aquell moment. APOSTA TECNOLÒGICA I GRANS INVERSIONS Us imagineu que aquests 15 punts els recuperéssim en els embassaments? Estaríem en la situació d'ara fa quinze mesos, és a dir, en alerta i no emergència. Plogui més o menys aquesta primavera, cal posar al dia les nostres xarxes d’abastament i clavegueram d’aigua, detectar les fuites i garantir que es fan les inversions necessàries per reduir-les al mínim. Per això serà primordial el treball conjunt entre els ajuntaments —que són els titulars de les xarxes, però moltes vegades no disposen de recursos ni capacitats tècniques per millorar-les—, les diputacions i l'Agència Catalana de l’Aigua. Ens cal aturar el cop de la sequera amb grans inversions i apostes tecnològiques com la dessalinització. Però ens cal, també, fer una sèrie d’inversions més quirúrgiques i distribuïdes arreu del territori per millorar l’eficiència de les xarxes d’abastament municipal. I és que no podem continuar perdent-ne ni una gota. Maig-juny 2024 Theknos 29 tagerbolL led MATI