Amb l’emergència climàtica es generen qüestions que afecten diversos depar- taments de manera transversal; qüesti- ons que van des de la gestió de l’aigua fins a la de les platges, o tot allò que es pugui derivar, quan arribi l’estiu, de temperatures de calor molt extrema. Com s’encaren aquest tipus de situaci- ons en general i fins a quin punt l’afec- ten com a enginyer en cap? Això forma part del que jo anomeno ‘enginyeria de la ciutat’. Tot i tenir unes competències limitades, ja que l’entitat que engloba bona part de les actuacions que cal fer és l’Àrea Metropolitana, hem promogut una taula d’emergència per a la sequera. El que volem és posar tothom en va- lor i, en aquest cas, el nostre paper és liderar. Hi som l’ATM, l’ATLL, l‘ACA, l’AMB, l’Estat i les unitats operatives i les gerències de l’Ajuntament. Ens vam avançar a l’emergència i ja hem fet més de 50 reunions. Parlem tant d’abastiment com de qualitat de l’ai- gua. Hem de pensar que, en època de normalitat, un 80% de l’aigua ve dels embassaments, mentre que avui ho hem limitat al 25% gràcies a les des- saladores i les potabilitzadores, però també gràcies a l’estalvi. En això, els habitants de Barcelona són un gran exemple. “M’agrada parlar del concepte de Centrant-nos en la sequera, és sabutque a Barcelona hi ha una gran quanti- ‘l’enginyeria de la ciutat’ com un conceptetat d’aigua freàtica. Es plantegen pos- ampli que requereix molta comunicaciósibles obres d’enginyeria que permetin un millor aprofitament d’aquesta aigua externa, però també interna” i, per tant, evitar mesures com ara les restriccions? Certament, sabem que l’aigua fre- bar a les millors solucions possibles de fa molt temps i és cert que els tèc- àtica de Barcelona acumula uns en cada un d’ells. La voluntat és col- nics necessiten un únic interlocutor 25 h. Actualment, n’extraiem 1 h,3 3 laborar amb totes les parts; també que permeti agilitar les gestions. Tot que serveix per a tasques com el reg amb els col·legis professionals. Jo plegat també requereix plataformes o la neteja. Ara estem accelerant les estic plenament obert a parlar i a re- informàtiques i unificar clarament inversions per poder-ne extreure més. collir totes les idees que ens arribin. criteris entre els diferents agents, col- Farem un gran salt en infraestructures, legis, etc. S’hi ha de treballar, és cert. i podrem salvar un 30% del patrimoni Els col·lectius tècnics, principalment verd de la ciutat tot i les restriccions. enginyers i arquitectes, des de fa anys De vegades hi ha discrepàncies entre Un altre tema important és el reapro- reclamen una finestreta única professio- solucions constructives i tècniques de fitament de les aigües grises. Hem nal per tenir una relació més directa, rà- l’enginyeria pels diferents criteris entre començat a tramitar l’aprofitament pida i fluida amb l’Ajuntament. L’Ajun- patrimoni i bombers. En cas de discre- d’aquestes aigües en edificis i per a tament té pensat implementar alguna pància, quin criteri és el que preval, el de això estem treballant amb Sant Cu- acció per a la millora de la comunicació patrimoni o el de seguretat i prevenció gat, que és una ciutat pionera en entre professionals i tècnics municipals, d’incendis de bombers? aquest àmbit. La idea és que l’aprofi- il’agilitació de tràmits de llicències Aquí es busca sempre un equilibri, tament de les aigües grises sigui obli- d’obres i d’activitats? però no hi ha una priorització. En una gatori en obra nova o en grans rehabi- Som conscients que és un tema que ciutat com Barcelona la casuística és litacions, la qual cosa pot generar un preocupa. És una cosa que cueja des infinita i la feina gairebé artesanal. estalvi potencial del 30%. l Maig-juny 2024 Theknos 25