PROHIBIT A PORTUGAL FINS AL 2050 Portugal es va convertir, l’abril d’aquest 2025, en el primer país de la Unió Europea a prohibir la mineria submarina a les seves aigües. L’acord es troba ja en vigor i s’estén, de moment, fins al gener del 2050. D’altra banda, a la darrera reunió de l’Autoritat Internacional dels Fons Marins, un total de 24 països, entre els quals hi ha Espanya, França, el Brasil, Costa Rica, Xile, el Regne Unit i Mèxic, van defensar, sense èxit, una moratòria mundial de la mineria submarina a totes les aigües mentre no es disposi de prou estudis científics i tecnologia que garanteixi la seguretat ambiental d’aquesta Exemple de cobalt. activitat extractiva. tècnics destaquen la disponibilitat de sulfurs del llit marí són estructures Experts en ecologia marina advertei- minerals crítics en formacions subma- petites i discretes que contenen mine- xen de, com a mínim, cinc grans conse- rines com ara els nòduls polimetàl·lics, rals que es produeixen per l’emissió de qüències de la mineria submarina: els sulfurs polimetàl·lics i les crostes les fonts hidrotermals. Els seus dipò- cobàltiques. Els nòduls polimetàl·lics sits són rics en or, níquel, coure i altres 1. Destrucció d’hàbitats i pèrdua de o nòduls de manganès estan distribu- metalls. Finalment, les crostes riques biodiversitat, en molts casos en ïts per tota la plana abissal, una im- en cobalt s’acumulen a les superfícies àrees poc explorades i molt sensi- mensa zona plana del fons marí que de les muntanyes submarines, i for- bles, que acullen comunitats biolò- cobreix el 50% de la superfície de la men el substrat al qual s’adhereix la giques úniques. Terra. Aquests nòduls es formen quan vida marina que construeix hàbitats. 2. Alliberament de productes quí- els minerals a l’aigua del mar precipi- Aquestes crostes també estan enriqui- mics tòxics, productes de rebuig i ten sobre objectes durs que s’han as- des amb altres metalls i elements de plomalls de sediments. sentat al fons marí. D’altra banda, els terres rares. 3. Contaminació acústica que afecta- ria balenes, dofins, tortugues mari- nes i peixos. 4. Efectes negatius sobre potencials ENTITAT MUNDIAL AMB EFECTE LIMITAT descobriments i desenvolupa- ments científics futurs. 5. Alteració d’activitats humanes com ara la pesca i efectes negatius Des del 1994, un total de 167 límits de la jurisdicció nacional. sobre recursos d’aliments. països formen part de l’Autoritat L’ISA defensa la Convenció de Internacional dels Fons Marins (ISA, les Nacions Unides sobre el dret La pràctica totalitat d’organitzacions International Seabed Authority), una del mar i, en especial, l’apartat ecologistes a escala internacional, en entitat internacional autònoma, amb que defineix el fons marí i els especial WWF, Greenpeace i Oceana, acords de col·laboració amb l’ONU, seus recursos com a “patrimoni consideren que la mineria submarina establerta per organitzar i controlar comú de la humanitat”, però no hauria d’estar totalment prohibida, i les activitats d’exploració i explotació pot actuar en casos com el de demanen mesures de vigilància per dels recursos als fons marins i Noruega quan es tracta d’aigües evitar que empreses i governs explo- oceànics, i el seu subsol fora dels territorials o ZEE. tin aquests recursos minerals que malmetrien la vida marina. l Juliol-agost 2025 Theknos 43