Jordi Parés i Grahit Membre de la junta del Col·lectiu per un Model Energètic Social i Sostenible (CMES) El gran problema de l’electricitat és que el que es produeixequilibri d’aquella petita unitat, la resiliència. No obstant, i el que es consumeix ha d’estar sempre equilibrat, i és unla transposició d’aquesta llei a la legislació de l’Estat espa· equilibri inestable. Quan encens un interruptor hi ha d’ha·nyol encara no s’ha fet. ver algú en algun lloc que engegui un sistema que cobreixiPer tant, encara no tenim centres de consum comu· aquesta demanda. Això és impossible, i per això es preveunitaris. Sí que hi ha consums compartits, és a dir, una sèrie que petits desequilibris s’autocorregeixin a partir de la fre·de persones que es posen d’acord per a posar una central de qüència. És a dir, es transforma en menys o més freqüèn·producció i repartir·se l’electricitat que facin a partir d’uns cia, sense passar d’uns límits, perquè no facin mal enlloc.percentatges. En el moment en què aquest consumidor es El sistema està protegit de manera que si passa d’aquestsconverteix també en productor comencen els problemes; límits i el desequilibri és massa gran i, per evitar mals ma·això no és senzill. El sistema invers no està previst, ni per jors de subministrament, s’interrompen branques que, aldimensió ni, sobretot, per sistemes de control i d’equilibri. seu temps, provoquen nous desequilibris. Els salts s’enca·És un equilibri delicat. I caldria començar per petites uni· denen en efecte dòmino, i això és el que va passar l’altre dia.tats, més resilients, i estudiar a fons tota la casuística. Això Hi va haver un punt que ho va originar, i ja va haver·hiseria, al meu entendre, el primer esforç perquè es pogués en tres segons una primera caiguda i tot seguit, al cap detirar endavant amb un model renovat. dos segons una altra, de 15 gigawatts, que és una potència molt important. Va passar alguna cosa que va fer caureLES RENOVABLES, UNA OPORTUNITAT D’OR 15 gigawatts en 3 segons, cap a aquella zona. El que exac·A Catalunya ara tenim una oportunitat d’or, amb les reno· tament se sabrà quina és la central que va plegar, que es vavables, precisament perquè si una cosa tenim és sol, vent despenjar i per què. i mar (les marees). I la hidràulica, si plou. Hi ha coses que Si ho volen explicar o no, ja no hi poso les mans al foc,tenen una lògica que és la del tècnic, que intenta resoldre perquè això està en mans d’empreses privades. No és cau·els problemes en funció de quines són les necessitats i qui· sal que, en els últims deu dies, el preu que les grans produc·nes són les oportunitats. I casar això ha de ser pel bé de la tores obtenien de vessar les seves capacitats de producciócomunitat, no el de la meva butxaca. Evidentment que, a la xarxa era negatiu. Aquí hi ha hagut o bé un error humàcom a bon tècnic, hauria d’estar ben pagat. Però tenim com de dimensions importantíssimes o una mala voluntat quea prioritat no el màxim benefici de l’empresa sinó el màxim intentaran amagar tant com puguin, i això és el que no sé sibenefici de la població a la qual estic de servei. Per això té sabrem fins al fons. molt sentit entitats que siguin públiques. l ILLES ENERGÈTIQUES AUTOSUFICIENTS “El problema de I INTERCONNECTADES A Europa han creat una figura, l’agregadora, capaç de re·l’electricitat és la unir una sèrie de consumidors productors i muntar entre ells un sistema basat únicament en renovables però tam·inestabilitat entre la bé en capacitat per emmagatzemar i per interlocutar ambproducció i el consum” les xarxes externes. Aquests agregadors busquen el màxim Juliol-agost 2025 Theknos 33