ENTREVISTA es tracta només de portar infraes-subministrament d’aigua. No“Cal integrar la tructures, sinó de garantir que siguin variable climàtica sostenibles a llarg termini. Per això i els límits fem molta feina de formació i capa- citació tècnica, perquè les mateixes biofísics en totes comunitats siguin capaces de gestio- nar i mantenir els sistemes. A través les decisions de l’organització Aigua és Vida també urbanístiques participem en xarxes internacionals, com el Fòrum dels Pobles per l’Aigua, i de planificació que ens permet intercanviar estratè- gies i aprenentatges amb movimentsd’altres continents. Per exemple, du- hidrològica” rant els últims anys de sequera a Ca- talunya vam poder veure, compartir i estudiar els models de països com ara l’Uruguai o Sud-àfrica. Això ens ajuda en l’elaboració de nous models i propostes, tant en els nostres pro- d’aprofitament que poden reduir fins jectes de cooperació internacional a un 40% el consum d’aigua potable. com en les propostes que fem aquí a És cert que la inversió inicial pot ser casa nostra. elevada, sobretot en edificis ja cons- truïts, però si les administracions ofe- Parlem de solucions. Quines mesures reixen subvencions i incentius fiscals, creuen que haurien de ser prioritàries el retorn és molt positiu tant per a la per fer front a la sequera? ciutadania com per al medi ambient. La clau de l’èxit és la diversificació deEl pal de paller ha de ser una visió les mesures. Les solucions no poden global que posi al davant la sosteni- dependre només d’una tecnologia o bilitat del sistema, en tots els sentits. d’una infraestructura. La dessalinit- Per això, descongestionar la xarxa en zació, per exemple, pot ser necessà- origen és molt important. De la ma- ria en moments d’emergència, però teixa manera que no ens qüestionem no pot ser l’eix central de la política en termes de retorn de la inversió que hídrica, perquè és cara i energètica- un edifici tingui ascensor, el mateix en la gestió de l’aigua, hi ha més cor- ment molt intensiva. A més, genera hauria de passar amb la implantació responsabilitat i més consciència del emissions de CO₂ i incrementa el cost de sistemes d’aprofitament d’aigües valor d’aquest recurs. Experiències del rebut per a les famílies. pluvials o grises. com ara els observatoris ciutadans Hem d’explorar altres vies, com ara En tot cas, és clar que no hem de de l’aigua demostren que la partici- la reutilització d’aigües regenerades, plantejar les mateixes mesures a les pació millora la transparència i la l’aprofitament d’aigües grises i plu- ciutats, on el creixement és verti- qualitat del servei. A més, aquestes vials en edificis, i polítiques seriosescal, que als pobles, on tenim creixe- iniciatives permeten innovar i adap- d’estalvi i eficiència.En definitiva, ments urbans molt més horitzontals tar les solucions a les necessitats lo- cal més descongestió de la xarxa en on s’obren altres oportunitats. El fet cals, cosa que és difícil d’aconseguir origen. En alguns municipis, com ara és que la gestió de l’aigua té un com- en grans models centralitzats. Viladecans, ja s’estan implementant ponent local molt fort. És una qües- És cert que en entorns urbans experiències d’èxit amb sistemes tió molt municipal. I això ho fa més això és més difícil, atès que, ja sigui complex, però també amb moltes per desconeixença o per una certa més oportunitats. desconnexió amb la natura, hi pot haver menys consciència entorn de Des d’ESF van plantejar la possibili- la problemàtica de l’aigua, però pre- “No ens hauríem tat d’establir comunitats hídriques.Quin paper poden tenir les comuni-cisament la presa de consciència quesignifica participar en una comunitat de qüestionar tats hídriques i les iniciatives locals enhídrica ho fa encara més interessant. la implantació aquesta complexitat? En totes aquestes qüestions, el que Nosaltres vam imaginar el que podia és important és que hi hagi una mas- de sistemes ser una comunitat hídrica prenent sa social crítica prou sòlida, tal com l’exemple de les comunitats ener- va passar amb les remunicipalitzaci- d’aprofitament gètiques. En aquest sentit, podrientenir un paper fonamental. Quan lesons. Òbviament, però, també cal unmarc legal específic i seguretat jurí- d’aigües“ comunitats participen activament dica perquè això sigui possible. 22Theknos Setembre-octubre 2025