Sala de guàrdia del CECAT. 200 l/h. El procés de disseny d’aquests La tècnica i la tecnologia han estat sempre productes, llarg i costós, ha convertit els components de l’equip de Watero- bons aliats per fer front a situacions logies en especialistes en la tècnica del d’emergència com les provocades filtratge a baixa pressió i, aprofitant aquesta experiència, han desenvolu- per la sequera extrema pat equips de més capacitat, d’ús ge- neral, aplicables allà on calgui filtrar i/o estalviar aigua. Els nous equips són front a la manca de recursos hídrics l’aigua i a potenciar els anomenats d’ús domèstic, agrícola o industrial, la tècnica ha estat tradicionalment recursos no convencionals: la dessa- mantenen les característiques d’alt un bon aliat, i ha permès desenvolu- linització i la regeneració. rendiment, i disposen de sistemes de par instal·lacions que han esdevin- El Pla considera el dèficit hídric filtratge que permeten actuar en ai- gut clau tant per a l’estalvi com per estructural de les conques internes gües especialment complexes. aconseguir aigua. En aquesta línia i l’emergència climàtica. Segons les trobem les dessalinitzadores (o instal- previsions de l’ACA, per a l’horitzó INFRAESTRUCTURES I SEQUERA lacions de tractament d’aigua de mar, 2050 es preveu una reducció de fins Després d’una successió de tres anys ITAM) i les estacions de regeneració a un 18% de la disponibilitat d’aigua a de baixíssima pluviometria, Catalu- d’aigua (ERA), destinades a l’obtenció Catalunya, una mancança que el Pla nya s’enfronta a una sequera sense d’aigua regenerada, que és l’obtinguda vol pal·liar amb un increment en la precedents que els experts relaci- per un tractament addicional d’aigua disponibilitat d’aigua provinent de onen amb el canvi climàtic. Per fer prèviament depurada. diverses fonts: el gruix de l’aporta- L’episodi de sequera patit el 2008 ció arribarà de la dessalinització (80 va ser decisiu per posar en marxa hm) i de la regeneració (56 hm), i en3 3 diverses infraestructures d’aquest menys quantitat de millores en plan- tipus, algunes de les quals qüestio- tes potabilitzadores i altres accions nades en el seu moment, però que la puntuals. realitat climàtica ha convertit en im- Entre les grans infraestructures prescindibles. Davant de la necessi- destaquen la construcció de dues tat de disposar de més instal·lacions plantes dessalinitzadores, ITAM per pal·liar la manca d’aigua, el maig Tordera 2 i ITAM Foix. Pel que fa a del 2023 el Govern va aprovar el la regeneració, es passarà de les ac- nou Pla de gestió de l’aigua, dirigit tuals 24 ERA a 40. Si actualment es a aconseguir una adaptació del con- reutilitza el 10% del total de l’aigua junt d’infraestructures de captació depurada, arran de les inversions i distribució d’aigua a l’emergència del Pla es duplicarà aquesta xifra fins climàtica i als fenòmens meteorolò- a arribar al 20%. D’altra banda, una gics extrems. part important del pressupost es Aquest pla preveu, en un termini destina a subvencions per a la millo- de sis anys, una inversió superior als ra i el reforç dels abastaments en alta 24.000 M€, i a grans trets se centra i supramunicipals per millorar-ne Prototip de bomba nodrissa pesant. a millorar l’eficiència en la gestió de l’eficiència. l Març-abril 2024 Theknos 31 stnemavlaS i sidnecnI’d óicnitxE ,óicneverP ed lareneG óicceriD ©stnemavlaS i sidnecnI’d óicnitxE ,óicneverP ed .larG .riD ©liviC óiccetorP ©